ACTUALITZACIÓ: LA FILOSOFIA PLATÒNICA EN EL PENSAMENT CRISTIÀ

Open publication - Free publishing - More cristianisme

PLATÓ VS. MAQUIAVEL

 Plató i Maquiavel, tot i pertànyer a èpoques diferents, compartien una mateixa finalitat, la búsqueda de la felicitat dels ciutadans mitjançant un Estat fort o just, ja que ambdós es van veure condicionats per la situació política i social de les seues èpoques.

Però, malgrat compartir aquesta missió, discerneixen a la manera d’aconseguir-la.

Per una banda, Plató considerava que els mals de la humanitat només tindrien remei quan el govern estiguera a mans de persones que, gràcies a la filosofia, hagueren aconseguit la sabiduria i la virtut, per a Plató la justícia era la principal. Per tant, Plató proposava als filòsofs com governants prefectes, ja que eren els únics capaços de governar justament  la polis (política) i a més conduir recta i justament la seua vida privada com a individus, despreciant les riqueses i els honors (ètica), d’aquesta manera Plató defensava la idea 

de que la política i la ètica havien d’anar unides. A més considerava que un bon govern deuria anteposar el bé comú al bé particular de l’individu o d’un grup d’individus.

Per altra banda, Maquiavel tenia una concepció totalment diferent de la societat humana: per a ell el home és pervers i egoista per naixement i només es preocupa per la seua seguretat i per augmentar el seu poder sobre la resta; només un estat fort, governat per un príncep astut i sense escrúpols morals, pot garantitzar un ordre social just que frene la violència humana. A  més, per aconseguir aquesta missió,  pot recórrer a l'astúcia, l'engany i a la crueltat.  Per a Maquiavel la virtut fonamental era la prudència. Les seues idees polítiques estaven impregnades de sentit pràctic i una visió realista del govern, justament al contrari que Plató, el qual proposava un govern utòpic, que encara que fora l’ideal era pràcticament impossible d’aconseguir. A més Maquiavel rebutja la idea de Plató de que la política i la ètica havien d’anar unides, ja que ell defensa que són àmbits diferents i fins i tot contradictoris.

Actualment no podem dir que s’estiga seguint un model ideal, és a dir, un model Platònic, però tampoc correspon exactament a un model com el que busca Maquiavel. La política de hui en dia tracta de buscar un Estat just seguint un model realista, però portar-ho a la pràctica és molt difícil. Ho podem veure en les propostes electorals dels partits que opten al govern, estan plenes de propostes justes per a tots els ciutadans; però una vegada arribats al poder la majoria de les vegades no són dutes a terme. Pel camí troben impediments que obeïxen moltes vegades a l'egoisme, a l'individualisme i a la falta d'ètica de moltes persones. Açò mai abans havia quedat tan de manifest al nostre país com en l'actual crisi, on molts polítics o persones influents de la societat (afortunadament no es pot generalitzar) han demostrat una falta d'ètica inimaginable, enriquint-se a costa del poble i anteposant el seu benestar al bé comú; un fet inacceptable en una societat democràtica.

Andrea Zarcero Monzón i Marina Mora Cano.